El proper dimarts dia 23 a les 17:30h la flama del Canigó arribarà al nostre barri.
Amb aquesta flama es vol encendre totes les fogueres de la nit de Sant Joan i representa la unitat dels països Catalans.
A partir de les 22:00h començarà la revetlla al barri, sopar popular, coca, cava i ball fins a la matinada.
Una mica de memòria sobre la flama;
El foc canvia profundament la vida de l’home prehistòric. Al voltant del foc s’organitza la vida social. El foc cou els aliments. Il·lumina la llar, dóna seguretat. L’adoració del sol, culte del foc son constants en nombroses civilitzacions.
Així el foc es va convertir en un símbol i la Flama del Canigó portadora de un missatge de pau i amor, signe d’identitat de tot un poble que vol guardar la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions i costums.
Amb els focs de Sant Joan perdura una multitud de ritus pagans lligats a supersticions, encara que l’església per reconèixer-la va fer del solstici d’estiu la festa de Sant Joan Baptista (segle V).
Temps aquí era un cerimonial recollir llenya. Nens i avis notables, tothom contribuïa al castell de focs. A les cases rurals tots els objectes que no podien ser llançats perquè la seva antiguitat els conferia un valor lligat al record dels avis, eren posats de racó fins al dia on només el foc purificador els proporcionava un fi força digne: així com cadires i bancs d’esglésies. A l’Edat Mitjana cremaven guineus i serps, animals malèfic.
Durant la guerra civil i la segona guerra mundial, moltes festes tradicionals desapareixen, (especialment a la Catalunya Nord) però al cor de cada català roman un profund desig i cal retrobar les arrels, establir uns vincles amb l’historia, les tradicions i de tornar a viure la llengua dels pares.
L’any 1955, Francesc Pujades torna aquesta vella tradició i encén el que ara es la FLAMA DEL CANIGÓ“.
El 1964, la primera flama, promoguda pel Cercle de Joves, va néixer sobre la terrassa del Castellet de Perpinyà. Gràcies a la FLAMA DEL CANIGÓ“, l’antiga presó on van patir tants catalans es van tornar nius d’amor. Des de llavors, la flama es queda tot l’any abans de ser regenerada a la pica del Canigó amb faixins vingudes de tot els Països Catalans. Així neix el que ara és la Festa Nacional dels Països Catalans.
Aquesta festa arrelada a la història és un missatge al futur per recordar un origen comú i una cultura pròpia de tots els Països Catalans.
Any rere any es comença el diumenge abans de Sant Joan, amb una trobada al pic del Canigó on es repleguen faixins de tot els Països Catalans, cada municipi, cada poble aporta una part d’aquesta creació col·lectiva. Aquests darrers anys es concentren mas de 2.000 persones. El dia 22 es puja la flama guardada durant tot l’any al Castellet de Perpinyà fins al bec i s’encén una foguera que és vetllada fins a mitjanit. Quan el foc il·lumina l’aigüera del Canigó, la Flama batega al ritme de tots els cors Catalans.
El dia 23 a la zero hores la Flama ja regenerada comença el descens, i corre, res no pot aturar-la. A peu, a cavall, amb avió, sobre la terra, sobre el mar, és una immensa carrera de relleus que portarà aquest missatge de germanor a tots els que som i serem gent Catalana.
